ca
ARBRE SOLITARI:
Kurdistan, el bressol de la civilització, Mesopotàmia, la terra entre els dos rius. Gresol de nacions, llengües, cultures, resistència.
El ric patrimoni cultural i artístic que representa la identitat d'aquestes nacions s'assembla a un quadre compost per diverses tradicions. La música, en particular, transmesa de generació en generació durant milers d'anys, compte les llegendes de resistència, amor, dolor, nostàlgia, heroisme i valentia de les mares-deesses que sempre han protegit la forma artística original que resideix en les cançons populars i que defensa la seva pròpia existència contra el saqueig, l'ocupació i les massacres.
L'AMOR FRONT AL GENOCIDI:
L'aïllada terra dels yazidíes a les muntanyes de Shengal s'ha enfrontat a més de 74 massacres al llarg de la seva història. Les més atroces van ser dutes a terme per l'Estat Islàmic en 2014. Love in the Face of Genocide (L'amor enfront del genocidi) explora l'impacte del sofriment, la religió i la diferència cultural en la cançons d'amor en Shengal, i documenta com els yazidíes protegeixen el seu llegat i conten les seves històries d'amor i dolor a través de les cançons de supervivència.
Els Dengbêj són poetes i bards kurds; narradors cantaires que transmeten de generació en generació relats que d'una altra manera s'haurien perdut en el temps. Cantades sense cap acompanyament musical, les cançons abasten una varietat de temes profunds que inclouen l'amor, la guerra, la família, les cançons de bressol, els viatges i altres experiències. Els kurds yazidíes històricament perseguits mantenen aquest mitjà de comunicació i patrimoni artístic en un intent de documentar les seves històries per a les generacions futures.
LA LLENGUA DE LES MUNTANYES:
Xengin té sis anys. En classe el criden "Hengin" la versió turca de Xengin. Els mestres que fora de l'escola ho criden "Pizot" entremaliat en curs. A l'escola no parla molt, però fora d'ella, fa honor al seu sobrenom kurd. Els professors, van i venen. Xengin - que no parla turc - passa per tres d'ells i comencen els problemes.
------
Presentació de Serif Çiçek, director kurd de la Comuna de Cine de Rojava i Orsola Casagrande, periodista.
