Moisès Gil, Cocentaina, 1963
Escultor i Professor Titular del Departament d’Escultura de la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de València. O.P.V.
«Incansable cercador de l'alquímia entre sentiments i formes d'expressió Moisès Gil troba el vehicle idoni a través de la simbiosi entre figuració expressiva i reduccionisme formal, amb un estil propi, se submergeix en els corrents de l'escultura contemporània, demostrant una maduresa plena, jugant amb volums, textures i formes, per a transformar-les en poesia. El seu treball escultòric és un estudi on s'acosta a l'ésser humà, descobrint la màgia de transformar el seu món eteri en alguna cosa físic que reporta una visió fresca i plena de força, al panorama escultòric actual» segons Mª Teresa Mézquita Méndez del diari de Yucatán.
«L'escultor contestà amb les seves configuracions espacials fa reflexionar a l'espectador sobre l'existència de l'ésser humà en la societat posttecnològica, a partir de l'escultura conceptual, en la qual utilitza diversos materials que, barrejats, dialoguen entre si amb la finalitat de potenciar el contingut semàntic de l'obra» en paraules de Fernando Castro del diari El País.
L'escultura es basa en el compromís i la solidaritat de l'artista amb el que a ell mateix li succeeix i observa al seu voltant, viu la crisi i la hi apropia per a expressar el moment vivencial de la societat que li envolta, fent-se eco amb la seva pròpia manera d'expressar-se de les vicissituds i contrarietats que comporten el moment difícil actual que estem patint i amb aquestes propostes artístiques, fer reflexionar a l'espectador i arribar a una reflexió positivista.